dijous, 21 d’abril del 2011

Cada setembre moren cruelment 23.000 dofins a Taiji (Japó)

El primer cas que vull abordar és el que em va incentivar a crear aquest blog: la matança de dofins de Taiji. Després de veure el documental "The cove" ("La cala") se'm va posar la pell de gallina però a part d'això vaig proposar-me aportar el meu petit gra de sorra. 



Al poble de Taiji, situat a la península japonesa de Kii, moren cada any uns 23.000 dofins, entre ells dofins ratllats, caps d'olla grisos i dofins mulars. El destí d'aquests animals és el consum humà de la seva carn. Però el veritable problema resideix en tot alló que envolta aquesta matança. En realitat, els dofins són conduïts i acorralats cap a la costa mitjançant una barrera acústica que els pescadors fan al picar un llarg tub de ferro. Com sabem, el principal sentit dels dofins és l'oïda (ja que es comuniquen amb el medi tal com ho fa un radar). Quan arriben a la costa, se'ls tanca amb unes xarxes i es deixen atrapats fins al matí de l'endemà.
No és fins l'endemà que arriben els representants dels parcs zoològics (on fan espectacles amb dofins o programes de natació amb dofins) per triar el que més els interessi. Aquests representants, vinguts d'arreu del món, seleccionen femelles joves per endur-se-les amb avió ben lluny de casa. Per cada dofí poden arribar a pagar als pescadors fins a 150.000 $. Però que passa amb els altres dofins que no han estat escollits?
Els pescadors s'enduen aquests dofins a una cala del costat, ben resguardada i protegida perquè no hi entri ningú autoritzat. Allà els sacrifiquen cruelment amb arpons. 
A més a més, la carn de dofí està altament contaminada amb mercuri, l'element no radioactiu més tòxic que existeix. Aquest mercuri provè de la contaminació de les indústries i s'acumula en organismes vius. Els dofins, ja que es troben al mateix nivell que nosaltres a la cadena trófica, s'alimenten dels peixos i acumulen gran quantitats de mercuri (que va augmentant a mesura que augmentem en la xarxa tròfica). Els japonesos ja coneixen els efectes del mercuri pel cas de la bahía de Minamata: van néixer molts nens amb problemes neurológic seriosos. 
No condemno els japonesos pel fet de pescar dofins pel consum de la carn, ja que seria hipòcrita ja que moltes altres espècies també segueixen el mateix destí. Vull direccionar la reflexió d'aquest mes sobre la manera de fer-ho i l'impacte que té sobre la població japonesa. El govern japonés tapa el perill que suposa el consum de carn de dofí per la salut pública, mentre manté que alimentar-se de dofins és una tradició per ells (fet que molts japonesos neguen) i per darrera obté tots els beneficis económics derivats de la caça i posterior massacre. A més a més, molta d'aquesta carn és etiquetada com a carn de balena als supermercats, fent que l'intoxicació per mercuri resulti un perill molt difícil d'evitar. 
La situació està canviant: l'any 2009 es van alliberar 70 dofins al mar en comptes de ser destinats a consum humà. Aixó és principalment degut a la difusió del problema pel documental "The cove", les campanyes per aturar la massacre i la feina dels activistes. Tú també pots ajudar a aturar la matança dels dofins. Fes una ullada als links que et proporciono i davant la massacre de dofins de Taiji... reaKciona!

Plataforma "Save Japan Dolphins"
Alternatives a la captura i matança dels dofins
Oceanic Preservation Society: la matança de Taiji

Pàgina oficial del documental "The cove"
Enllaç per descarregar "The cove" en VOS en castellà (us el recomano!)



Grup del Facebook: salva als dofins de Taiji

Donacions per la causa

Benvinguts, reaccionaris

Neix avui el blog "ReaKciona" com a resposta als meus pensaments davant les injustícies del món. Neix per donar a conèixer una altra visió de la realitat, un punt de vista molts cops amagat. Aquest blog persegueix acostar situacions a la gent per tal que siguin conegudes i, si un llavors en sent la necessitat, fer un petit esforç per canviar alló que veu i no li agrada. En canvi, no té l'objectiu de pressionar ningú ni vendre res: només vol informar. Perquè el primer requisit per fer que les cosis millorin és conèixer com n'estàn de malalment. 
Cada mes un nou problema per reflexionar i, per aquell que ho vulgui, fer-hi alguna cosa. I fer-hi alguna cosa pot voler dir moltes coses. No vull que ningú pensi que no pot fer-hi res: fins i tot els gestos que un considera insignificants poden esdevenir importants. Tot depèn de les ganes, la força i la reacció de tots.

"Els petits canvis són poderosos."